«Com a dibuixant seriós, un espera secretament crear “aquell llibre”: un llibre que pugui arribar a una persona amb mentalitat literària que normalment no llegeix còmics, un llibre que no requereix cap explicació ni disculpa per endavant i que està prou desenvolupat en la seva complexitat i humanitat com per parlar amb maduresa per si mateix. Els intrusos és, per fi, aquell llibre, i estic meravellat i emocionat per tot plegat.» 

Chris Ware 

«Tomine dota de càrrega literària i emoció cadascuna de les seves vinyetes fins al punt que, acabat el llibre, saps que t’ha revelat alguna cosa important.» 

The New York Times 

«Molt pocs còmics arriben a aquest nivell de profunditat. El treball més madur de Tomine.» 

The Guardian 

«Adrian Tomine no és Chris Ware, el colós d’Omaha, l’autor de Jimmy Corrigan, aquella oda a la soledat del paio rar i trist que va marcar un abans i un després en la història del novè art. Adrian Tomine tampoc és Daniel Clowes, el pope de l’indie i l’extravagant autor del clàssic Ghost World. Però les seves històries –les de Tomine– flirtegen amb un i altre i s’estableixen en un territori propi on hi regna el desajust, el talent i la multiplicitat de futurs possibles que acaben essent un de sol perquè es va prendre una decisió determinada en un moment concret.» 

Laura Fernández 

«Tomine traça un mapa emocional de l’outsider urbà a través de múltiples facetes: la lluita per definir una identitat difusa, la tragicomèdia de les relacions afectives o l’empatia com a única forma de supervivència. Un còmic que ens fa conscients que les vides dels altres també podrien ser les nostres.» 

Mery Cuesta 

«Un dels autors de còmic més rellevants de tots els temps.»

Nadia Hafid 

«Hereu de la millor literatura estatunidenca, des d’Scott Fitzgerald, John Cheever i Raymond Carver fins a Paul Auster, Tomine —el millor constructor de silencis del còmic contemporani— fa una delicada crònica del desarrelament i la soledat a l’Amèrica del Nord actual.» 

Iván Pintor 

«Tomine és capaç de dibuixar, pensar, escriure i sentir. Ho veu tot, ho sap tot; és al teu pis, és al metro, és als teus somnis, sap d’avantatjats fans del baseball i d’hortiesculturistes delirants, de pares desgraciats i nerds raretes que fan stand-ups; sap quan utilitzar les paraules i quan n’hi ha prou amb el silenci. Té més idees en vint vinyetes que alguns novel·listes en tota la seva vida.» 

Zadie Smith