El Vinyetari 3 és el resultat d’una selecció de les millors historietes que s’han presentat a la tercera convocatòria del Premi Ara de Còmic de No-Ficció en Català.

Aquesta antologia inclou l’obra guanyadora Els homes són llops, de Glàfira Smith, i la finalista, Big Bang, de Robert Massó i Jordi Carrión. En aquesta col·lecció hi ha mostres de reporterisme gràfic, autoficció, experimentació gràfica, còmic històric i testimonis en primera persona.

El Vinyetari 3 és una porta oberta al gènere de no-ficció. Pel que fa a les dues obres reconegudes, a Els homes són llops, hi ha una denúncia punyent i documentada de les violències sexuals, narrada a través de la resignificació d’un conte clàssic. Un relat de por d’actualitat amb un dibuix i ambient esfereïdor. D’altra banda, a Big Bang, l’argument gira al voltant del cosmisme rus d’inicis del segle XX, a l’origen de la cursa espacial.

Sabies que Melania Trump és Taure, el signe més resistent de tots? I que Boris Johnson és Bessons, el xerraire del zodíac?

A Astrologia lleugera coneixeràs molts altres personatges més o menys famosos les accions i el destí dels quals s'expliquen a partir del seu signe del zodíac: el multimilionari Arthur Sackler (a l'origen de la crisi dels opiacis als EUA), la pionera de la psicoanàlisi Sabina Spielrein, el raper Flavor Flav, o Thomas Thwaites, el dissenyador birtànic que ho va deixar tot per viure com una cabra als Alps. Podràs analitzar l'espinós problema de la compatibilitat amorosa entre els signes i també entendràs per què les mares aconsellen a les filles no dedicar-se a l'astrologia.

Sempre divertida i irònica, Liv Strömquist torna a fixar la seva mirada penetrant sobre els tics i les obsessions de la nostra societat a l'era del capitalisme avançat, sense oblidar mai de posar el dit a la nafra. Una lectura que farà les delícies dels amants de l'astrologia i també dels que l'odien.

Què és un viatge iniciàtic fora de norma que reflecteix l’extravagància i les contradiccions del món en què vivim. El protagonista d’aquest còmic és un home prototípic de mitjana edat en plena crisi existencial que, enlloc de fer el Camí de Santiago, es posa en marxa cap a la ciutat de Trapisonda, sempre acompanyat d’en Titola, la seva veu interior que l’acompanya i amb qui manté un diàleg constant.

El que comença sent un camí farcit d’expectatives, s’acaba convertint en un recorregut pels racons de la sàtira social. El seu rumb el portarà a conèixer personatges insòlits: bruixes de discoteca que el posaran en un atzucac patriarcal, un cavall intèrpret amb aires grandiloqüents, i fins i tot un murri company de vinyeta a qui res li està bé. Max presenta un Teatre Gràfic on els personatges prenen la paraula i dialoguen sobre temes d’actualitat com la masculinitat tòxica, els influencers i les contradiccions del capitalisme.

La veu irònica i el traç precís de l’autor fan de Què una obra original que fa una mirada irreverent i grotesca als debats mediàtics actuals.

És setembre de 1963 al poble de platja francès de Loctudy. Els estiuejants ja han marxat però l’Albert, en Francis i l’Edouard, futurs estudiants als que els espera un destí brillant i minuciosament traçat, aprofiten els últims dies de llibertat. Mentre fan córrer el vi a la vora del mar, apareix una misteriosa noia que canviarà el guió de les seves vides.

Aquest còmic és una història romàntica i revolucionària en la qual els protagonistes hauran de decidir sobre quina moral -burgesa o llibertària- volen construïr les seves vides. Un relat trepidant sobre els orígens, la tradició familiar, la lluita de classes i la joventut.

En un moment polític decisiu per a redreçar i minimitzar les conseqüències del canvi climàtic, apareix 'El món sense fi', un còmic polèmic i políticament incorrecte. L'obra, que ja ha venut més de 300.000 exemplars a França, condensa diferents prismes al voltant d'aquesta emergència. Parteix de la tesi que l’espècie humana ha viscut en un món on les fonts d’energia semblaven inesgotables, però la situació ha canviat i són necessàries accions urgents.

Aquest còmic dibuixa una cronologia de com hem arribat fins aquí per, seguidament, descriure el nostre model econòmic i de producció -sovint en contra de la vida-, l’origen de la crisi energètica i possibles solucions col·lectives. Creat a quatre mans pel climatòleg Jean-Marc Jancovici i el dibuixant Christophe Blain, ambdós proven de donar resposta a la crisi del canvi climàtic amb una proposta no exempta d’humor.

Cantant, ballarina, actriu i una icona dels anys vint. Aquesta és la història de Joséphine Baker, la primera gran estrella negra a escala mundial.

La biografia que tindreu entre mans és testimoni no només de la vivència de Baker, sinó també d’una època marcada per una profunda herència racista i a cavall d’una successió de canvis polítics, socials i econòmics frenètics cap a la modernitat. 

La nostra protagonista va néixer en una família nord-americana de classe obrera, filla d’una mare adolescent, i amb vuit anys va deixar d’anar a l’escola per contribuir a casa. El 1925, amb dinou anys, Baker va desembarcar a París i, en una sola nit, la jove ballarina es va convertir en un ídol dels anys vint.

Va fascinar Picasso, Cocteau, Le Corbusier i Simenon. Al llarg de la dècada següent, la seva fama es va expandir a escala mundial: de Buenos Aires a Viena, d’Alexandria a Londres.  Cada capítol de la seva vida és apassionant, us acompanyem a descobrir-los!

A 'Taller d'interpretació' Nick Drnaso crea un mosaic de desconnexió, desconfiança i manipulació. Deu desconeguts es reuneixen sota la tutela de John Smith, un líder misteriós i moralment qüestionable. Aquest grup d'inadaptats tenen una cosa en comú: no encaixen en el seu entorn i estan desesperats per aconseguir un canvi.

Amb un neguit creixent, la classe s'endinsa cada vegada més en lliçons a mesura que el procés exigeix una major entrega. Quan la línia entre la vida real i la imaginació comença a esvaïr-se, les pors i els desitjos més profunds del grup queden al descobert.

Drnaso, guanyador del LA Times Book Prize i tres vegades nominat als Ignatz, explora amb 'Taller d'interpretació' les tensions entre allò que aparentem de cara a la galeria i allò que som de debò, en aquest inquietant viatge americà.