Steven Appleby (Northumberland, 1956) va debutar fent il·lustracions per al setmanari New Musical Express. Portades d’àlbums com el Trompe le Monde dels Pixies o projectes escènics musicals com el muntatge Crocs in Frocks, basat en un dels seus còmics, formen part de l'obra d'Appleby, que ha estat exposada arreu del Regne Unit. A Radio 4 de la BBC, va conduir-hi el projecte radiofònic Steven Appleby’s Normal Life. La seva tira còmica, Loomus, és una de les més celebrades per l'audiència de The Guardian; va ser en aquesta capçalera on Dragman va aparèixer per primer cop. Si us hi voleu adreçar, els pronoms d’Appleby són tant «ell» com «ella».

📸 © Alexandra Wolkowicz

Aterrat al món de les vinyetes amb la tira còmica The City, Derf Backderf va començar a fer-se un nom dins la indústria amb Trashed, un còmic amb mirada més llarga on l’autor d’Ohio plasmava la seva experiència com a escombraire precaritzat. L’èxit internacional, però, l’assoleix amb My friend Dahmer, el retrat d’un dels seus companys d’institut que acabaria esdevenint un dels assassins serials més infames dels Estats Units. Aquesta novel·la gràfica va estar nominada als premis Ignatz, Harvey, Reuben, i va obtenir el Prix Révélation al Festival d’Angulema, tot fixant un estil que Derf depura i porta a l’excel·lència per a la seva obra més ambiciosa: la guanyadora de l’Eisner a la Millor Obra basada en fets reals Kent State. Backderf també ha rebut el prestigiós Premi de Periodisme Robert F. Kennedy de còmic polític. Actualment viu a Cleveland, Ohio.

Va néixer a París el 1982. Després d’estudiar Arts Decoratives a París i a la Central Saint Martins de Londres, crea el 2007 Ma vie est tout à fait fascinante, un blog dibuixat en què exposa la seva vida quotidiana amb humor i una certa sornegueria. L’èxit fa ràpidament el salt a les llibreries. El 2016, el vessant feminista de la seva obra pren una nova dimensió 5 amb trenta retrats de dones amb coratge titulat Intrèpides.

Christophe Blain (Gennevilliers, França) és dibuixant i guionista de còmics. Es va formar a l'Escola Superior de Belles Arts de Cherbourg-Octeville. Les seves primeres historietes troben el seu origen durant el seu pas pel servei militar a la marina francesa. El 2001 va publicar 'Isaac le pirate', premi al millor còmic al Festival d'Angoulême el 2002. El seu palmarès també inclou un segon reconeixement a Angoulême el 2013, en aquest cas, per l'obra 'Quai d'Orsay', també nominada al Premi a la millor obra estrangera al Saló del Còmic el 2012.

Blutch (1967, Estrasburg) és un dels autors de còmic més rellevants i prolífics de França. La seva carrera va començar amb els estudis d’art a la seva ciutat natal i es va popularitzar guanyant un concurs de la revista Fluide Glacial, on va publicar les seves primeres tires. Des d’aleshores, es va erigir com una de les veus més influents entre els autors i autores de la seva generació.

Al llarg de la seva carrera, ha publicat diversos àlbums entre els quals destaquen Mitchum (1996), Le Petit Christian (1998 i 2008), Blotch (2000), Vitesse moderne (2002) i Total Jazz (2004). El 2009 va rebre el Gran Premi del Festival International de la Bande Dessinée d’Angulême, en reconeixement honorífic al conjunt de la seva obra.

Chester Brown (Canadà, 1960) és un dels autors de còmic més importants i influents en llengua anglesa.

Va créixer a la perifèria de Mont-real, al suburbi de Chateauquay. Quan tenia 12 anys, el diari local The St. Lawrence Sun va publicar la seva primera historieta. Als 19 anys es va traslladar a Toronto i el 1983 va començar a autoeditar les seves creacions en fanzins fotocopiats que va anomenar Yummy Fur. Algunes de les seves obres són Ed The Happy Clown (1989), The Playboy (1992) i I never liked you (1994). Louis Riel es va publicar originalment el 2003.

L’obra de Brown, personalíssima i sovint polèmica, ha rebut nombrosos premis internacionals, com ara el Harvey Award a la millor novel·la gràfica i al millor guió.

David L. Carlson ha estat cineasta, músic, venedor de cotxes i dissenyador d’experiències, a més de cofundador d’Opera-Matic, companyia d’òpera al carrer sense ànim de lucre amb seu a Chicago. L’accident de caça és el seu primer llibre com a guionista de còmics.

Daniel Clowes (Chicago, 1961) és un dels màxims exponents del còmic actual. Al llarg de la seva carrera ha rebut tretze premis Harvey i sis premis Eisner.

La seva carrera va començar a la revista Cracked, amb la qual va col·laborar des del 1985 fins el 1989. Més endavant va serialitzar el seu còmic Eightball, que va tenir un èxit remarcable en l’escena del còmic alternatiu.

És autor d’obres com Ghost World (1986), Ice Haven (2006) o Patience (2016). Tot i que el món del còmic ja aplaudia la seva obra a finals dels anys vuitanta i principis dels noranta, va ser amb l’adaptació cinematogràfica de Ghost World, dirigida per Terry Zwingoff, que va aconseguir el reconeixement del públic general. Clowes va escriure el guió de la pel·lícula, que va merèixer una nominació als Oscar entre altres reconeixements.

Daniel Clowes no tan sols destaca per tenir una veu única, sinó també pel domini d’una àmplia varietat de registres i gèneres.

Chloé Cruchaudet (1976, Lió) és dibuixant de còmics. Va estudiar arquitectura i arts gràfiques a Lió i es va especialitzar en animació a l’acadèmia parisenca de Gobelins.

Ha il·lustrat àlbums infantils en paral·lel a la creació de còmics. El 2014 va guanyar el Premi del Públic del Festival Internacional de la BD d’Angoulême amb l’obra Mauvais genre.

Valentine Cuny-Le Callet (1996, París) és autora de còmics, il·lustradora i activista. Es va graduar a l’Escola Nacional Superior d’Arts Decoratives de París. Ha publicat Le Monde dans 5m², obra que adapta i amplia a Perpendicular al sol. Actualment, viu i treballa entre França i els Estats Units i està preparant una tesi en arts plàstiques i creació contemporània a la Universitat de París. El seu projecte se centra en la pràctica de les arts visuals que duen a terme els condemnats a mort als Estats Units.

Étienne Davodeau (Botz-en-Mauges, 1965) va estudiar Arts Plàstiques. Autor d’una obra on la no-ficció té un lloc destacat, Davodeau ha tractat les temàtiques més diverses: seus són còmics infantils com Les aventures de Max & Zoé, el còmic ambientat en el sector agrari Rural o les vinyetes documentals sobre el sindicalisme francès Les mauvaises gen. Amb aquesta obra va arrasar al Festival International de la Bande Dessinée de Angoulême, enduent-se el Gran Premi de la Crítica, el Premi France Info, el Premi al Millor Guió i el Premi del Públic. Étienne Davodeau també ha estat guardonat amb el Premi dels Llibreters Especialitzats per l’obra Chute de vélo. Actualment viu a Anjou.

📸 © Futuropolis – JL Bertini

Nick Drnaso (1989, Palos Hills, Illinois) és autor, il·lustrador i novel·lista gràfic. Va debutar amb el còmic Beverly el 2016, que va rebre el Premi LA Times Book a la millor novel·la gràfica. El 2018 va publicar Sabrina, que va ser el primer còmic nominat al Premi Man Booker. Drnaso és un artista que despunta i que actualment està consolidant no tan sols la seva obra, sinó també un ampli públic lector.

Crítics com el periodista de The New Yorker, L. T. Max, o l'escriptora Zadie Smith han fet una crítica excel·lent de la seva obra, que ja s'ha traduït a setze llengües.

Actualment viu a Chicago, on viu amb la seva dona i els seus dos gats.

📸 © Kevin Penczack

Genie Espinosa (Badalona, 1984) és il·lustradora, autora de còmics i muralista. Es va graduar en il·lustració i disseny gràfic. És l’autora del còmic Hoops (2021, Sapristi), guanyador del Premi Miguel Gallardo com a autora revelació del 40 Saló del Còmic de Barcelona. Treballa com a freelance per a diferents marques i publicacions digitals.

Coordina el fanzine Raras (2019) i Muy raras (2020), on autopublica una tria d’autores, il·lustradores, escriptores i en el qual cerca exaltar el talent femení multidisciplinar (llista de millors còmics del 2020 segons The Comics Journal).

El seu estil es caracteritza per una paleta de colors forta, perspectives exagerades i personatges no normatius. És una de les autores de l’exposició Constel·lació gràfica. Joves autores de còmic d’avantguarda del CCCB.

📸 © Cristina Calderer

Emil Ferris (1962, Chicago) és autora de còmics. Va créixer en la turbulenta dècada dels anys seixanta a Chicago, on encara resideix. Va cursar un màster en escriptura creativa a l’Escola de l’Institut d’Art de Chicago i va treballar com a il·lustradora independent i dissenyadora de joguines per a clients com McDonald’s. El 2001 va contraure un virus poc comú que la va deixar paralitzada de cintura cap avall. Mentre es refeia de la malaltia, Ferris va treballar en la seva primera novel·la gràfica El que més m’agrada són els monstres, que ha esdevingut un fenomen editorial i ha estat guardonada amb diversos premis internacionals. L’èxit del seu debut en el còmic li ha arribat amb 55 anys i amb una obra que trenca completament amb la narrativa seqüencial. Emil Ferris ha rebut l’elogi i l’admiració d’autors tan reconeguts com Art Spiegelman, Alison Bechdel i Chris Ware.

📸 © AFP/GETTY IMAGES / JOEL SAGET

Jean-Marc Jancovici (1962, París, França) és enginyer, professor i expert en energia i clima. Va estudiar a l'Escola Politècnica i també a l'Escola Nacional Superior de Telecomunicacions. Actualment és membre del Consell Superior del Clima de França i fa divulgació a favor de l'energia nuclear, la taxa de carboni i el decreixement.

Max va néixer el 1956 a Barcelona. És autor de còmic i il·lustrador amb una llarga trajectòria professional. Va estudiar a l’Escola de Belles Arts Sant Jordi. El seu repertori gràfic inclou més de 30 obres publicades entre les quals destaquen Peter Pank, un dels seus personatges més carismàtics, i Como perros!, una de les obres més representatives de tota la seva bibliografia.

Entre les distincions que ha rebut l’autor, en destaca el Premi Ignatz (1999), el Gran Premi del Saló Internacional del Còmic de Barcelona (2000) i el Premi Nacional de Còmic del Ministeri de Cultura (2007). Max és un autor traduït a nombroses llengües i és un dels exponents més destacats del còmic europeu. Actualment viu a Mallorca i publica una tira setmanal a Babelia, el suplement cultural del diari El País.

📷 © Cristina Calderer

Catherine Meurisse (1980, Niort, França) és la primera dona membre de l'Acadèmia de Belles Arts de França. Coneguda arreu pel seu pas d'una dècada a la revista satírica Charlie Hebdo.

Va estudiar Llengües Modernes i Filologia Francesa a la Universitat de Poitiers i, el seu interès pel dibuix, que ja es va manifestar des que era ben petita, la va portar a formar-se més endavant en Il·lustració a l'Escola Superior Estienne de París i a l'ENSAD.

La seva primera obra en solitari, La comedie litteraire, va veure la llum el 2008. És un compendi de tall còmic dels referents de la literatura francesa. Meurisse ha publicat des de llavors altres còmics com La légèreté, on explica la seva experiència salvant-se per casualitat de l'atemptat contra Charlie Hebdo el 2015.

Jillian Tamaki (1980, Calgary) és una il·lustradora i dibuixant.

Es va graduar a l’Alberta College d’Art i Disseny. Es dedica principalment a fer còmics, àlbums il·lustrats, classes i il·lustracions de premsa. Col·labora a The New York Times, The New Yorker, Disney, National Geographic, Washington Post i Esquire, entre altres capçaleres.

La seva obra ha merescut nombrosos reconeixements, entre els quals destaquen un premi Eisner i un premi Ignatz.

Mariko Tamaki (1975, Toronto) és una escriptora que s’ha format en filologia anglesa i com a performer, estudis que va combinar amb l’escriptura.

Juntament amb la seva cosina, Jillian Tamaki, ha escrit els guions dels còmics Skim i This One Summer, aquesta darrera guardonada amb un premi Eisner. Amb Laura Dean Keeps Breaking Up With Me, creat amb Rosemary Valero-O’Connell, va ser reconeguda amb tres premis Ignatz i un Harvey.

Rutu Modan (Tel Aviv, 1966). Es va graduar a l’Acadèmia d’Arts i Disseny de Jerusalem. És cofundadora d’Actus Tragicus, un col·lectiu alternatiu d’autors de còmic i també una editorial independent. Col·labora en diversos diaris internacionals, com ara The New York Times, The New Yorker o Le Monde. Amb Exit Wounds va guanyar el premi Eisner al millor àlbum i va ser nominada als premis Ignatz. És també autora de Jamiliti and Other Stories i The Property. En l’actualitat viu a Israel amb la seva família.

📸 © Hanan Assor

José-Louis Bocquet (Neuilly-Sur-Seine, 1962) és periodista, crític literari i guionista de còmics. La seva ploma s’ha posat al servei de fanzins com Bizu, revistes com Metal Hurlant, i biografies d’autors com Hergé o Goscinny. Bocquet ha participat en diferents guies del novè art i ha estat assessor d’impremta i director editorial del col·lectiu de ciència-ficció Les Humanoïdes Associés. Juntament amb Catel Muller, ha portat al món de les vinyetes les biografies d’artistes com Olympe de Gouges, Kiki de Montparnasse, Joséphine Baker o Alice Guy.

📸 © Mathieu Zazzo

Léa Murawiec (1994, França) va estudiar disseny gràfic a l’escola Estienne, on es va apassionar per la tipografia. Seguidament, va fer un Erasmus a Shangai, una experiència que va marcar un abans i un després tant en la seva mirada com en el seu estil gràfic. Més endavant, va estudiar còmic a l’Escola Europea Superior de la Imatge, a Angoulême.

Des del 2013, és editora i autora de l’editorial Flutiste. El Gran Buit és la seva primera novel·la gràfica, que va crear durant una residència de dos anys a Angoulême. El seu talent en aquesta òpera prima li ha merescut el Gran Premi del Públic al Festival Internacional de la Bande Dessinée d’Angoulême.

Catel Muller (Estrasburg, 1964) es va graduar en Arts Decoratives, però molt aviat va decidir posar el seu talent al servei de la novel·la gràfica. Va ser guardonada amb l’Artémisia de còmic femení per l’àlbum Ainsi soit Benoîte Groult. A l’editorial Casterman ha publicat Kiki de Montparnasse, Olympe de Gouges Joséphine Baker i Alice Guy, unes biografies multipremiades arreu del món. També va ser coronada l’any 2018 amb el Gran Premi de Bèlgica Diagonale-Rossel a tota una carrera. Catel Muller s’ha consolidat com una de les principals autores del novè art.

📸 © Mathieu Zazzo

David Pamies, Elx 1982, neurocientífic i autor que treballa en el desenvolupament de mètodes alternatius a l’experimentació animal. Doctor per la Universitat Miguel Hernández, és professor a la Universitat de Lausana, on continua la seva recerca. Des de petit, a en David li apassionen els còmics. En els darrers anys, ha treballat amb Miguel Gómez en un projecte basat en històries curtes, com la que va fer Marina López, o com la presentada al Premi Finestres de Còmic en Català.

Pascal Rabaté (Tours, 1961) és dibuixant, guionista i director. Va estudiar gravat a l’Escola de Belles Arts d’Angers i va iniciar la seva carrera en el còmic l’any 1989. Després de llegir la novel·la Ibycus d’Alexei Tolstoi, va decidir adaptar-la a Ibicus, quatre volums que es van publicar entre 1998 i 2001. Aquesta adaptació va ser reconeguda amb nombrosos premis, entre els quals l’Alph’Art al millor àlbum d’Angoulême i el premi dels llibreters de Canal BD. L’any 2006 va publicar Les Petits Ruisseaux, que va guanyar el Gran Premi de la Crítica de l’ACBD i es va adaptar al cinema, després va escriure La Marie en Plastique amb David Prudhomme, que va guanyar un Essential al Festival d’Angoulême. Actualment, viu a Nantes.

📸 ©  J-L Bertini

David Sánchez, Madrid 1977, és il·lustrador i novel·lista gràfic autodidacta. Ha dissenyat diverses col·leccions de l’editorial Errata naturae i és l’il·lustrador de bona part dels seus llibres. Col·labora amb diversos mitjans com Rolling Stone, Cinemanía, Man, Don, Vice, El País, Tapas, Forbes, El Semanal, Papel, El Mundo, Telos, Yorokobu, Ronda Iberia, La Luna de Metrópoli i The Washington Post, entre d’altres. Va rebre el Premi Autor Revelació del Saló Internacional del Cómic de Barcelona per la novel·la gràfica Tú me has matado. També és autor dels còmics No cambies nunca (2012), La muerte en los ojos (2012), Videojuegos (2013), Un millón de años (2017), En otro lugar, algo más tarde (2019) i coautor de Los años de internet (2021) i Museomaquia. Ha format part del jurat internacional de la primera Biennal d’Il·lustració de Mèxic, juntament amb Gary Baseman, Matthew Cruickshank, McBess i Malika Favre.

Marjane Satrapi va néixer el 1969 a la ciutat de Rasht, a l’Iran, en una família acomodada i progressista. Degut al context polític inestable en els anys posteriors a la revolució del 1980, Satrapi marxa a viure a Viena per seguir els seus estudis secundaris. De tornada a l’Iran, es matricula a Belles Arts a la Universitat de Teheran, on cursa el màster en Comunicació Audiovisual. El 1994 es trasllada a França, país on resideix actualment, i estudia Arts Decoratives a Estrasburg.

A França entra en contacte amb Christophe Blain, autor de El món sense fi (Editorial Finestres, 2022), peça clau que la posarà en contacte amb el col·lectiu L’Association. Sota aquesta empara, comença a publicar els volums de Persepolis, la seva reconegudíssima obra convertida en un clàssic del mitjà. L’autora també ha publicat Broderies (2003) i Poulet aux prunes (2004) i ha adaptat Persepolis al cinema. L’èxit i el reconeixement internacional fan d’aquesta autora un dels pilars del còmic a nivell mundial i una de les veus de referència del novè art.

Liv Strömquist és una de les dibuixants de còmics més prestigioses d’Europa, a banda d’una coneguda locutora de ràdio i televisió. Va estudiar Ciències Polítiques i va debutar el 2005 amb Hundra procent fett. És una ferma activista del feminisme. Altres obres seves són El fruto prohibido (2018), Los sentimientos del Príncipe Carlos (2019) i No siento nada (2021), publicades per Reservoir Books. El 2016 va ser nomenada doctora honoris causa per la Universitat de Malmö. Actualment treballa per al Swedish Arts Council.

Glàfira Smith (Barcelona), Robert Massó (Càceres, 1987), Jordi Carrión (Tarragona, 1976), Raül Balen, Alejandro C. Santana (Carrizal de Ingenio, Gran Canària), Pep Boatella (Barcelona, 1983), Martí Sales (Barcelona, 1979), Pere Joan (Mallorca, 1956), Sergi Moreso (Esplugues de Llobregat, 1987), Gerard Nel·lo (Barcelona, 1991) i Rosa Codina (Ordal, Subirats, 1987).