Fa gairebé més de dos anys que l'Octavi Botana (Barcelona, 1974) va entrar a formar part de Finestres Còmic com a director editorial. Des de la seva incorporació, l'autoria local i obres escrites originalment en català han anat guanyant pes dins el catàleg fins a representar un 80% del que publiquem.

En aquesta entrevista obrim una finestra al despatx de la persona que ha generat aquest canvi per a conèixer de més a prop els criteris, les decisions i la manera de treballar que hi ha darrere l'editorial.

Quins criteris segueixes per decidir quins còmics publicar?

Hi ha una única condició que li demano a un còmic: que m’expliqui coses, siguin poques o moltes, però que m’expliqui coses. També és important que no sigui pretensiós ni massa llarg. Gràficament, ja no tinc prejudicis perquè em pot enamorar igual un projecte esbojarrat com un de classicot.  

Com treballes amb els autors i autores durant el procés d'edició?

Jo soc poc intervencionista, però quan detecto que el projecte necessita inputs per millorar, proposo reunions amb l’autor per fer-li entendre. L’editor és l’intermediari entre l’autor i el lector: la seva feina no s’ha de notar en el resultat final perquè l’obra és i serà de l’autor, però sí que ha de saber transmetre-li al creador què necessita retocar per millorar-la.  

Quins criteris segueixes a l'hora d'elegir publicar una obra estrangera al català, apostar per un autor local o encarregar un projecte de nova creació? 

Anualment mirem de publicar dues obres d’autoria estrangera, siguin clàssics o novetats. Quan diem 'clàssic' volem dir un còmic d’alta qualitat i reconegut prestigi mai publicat en la nostra llengua. No pot ser que Robert Crumb, Adrian Tomine o Jillian Tamaki no tinguessin obra traduïda al català, i li estem posant remei. La novetat estrangera pretén copsar la frescor d’aquella obra d’una autora o autor debutant o amb poca obra publicada que ens ha robat el cor pel motiu que sigui. La flama, de Nino Bulling, o Fibi, d’en Jérémie Moreau, responen a aquesta voluntat.

Apostar per l’autoria local és capital. Tenim talent a dojo i no podem perdre’l de vista ni deixar que acabi en altres mercats del còmic per manca de captació, de motivació o de vista. No parlo només de nouvinguts o debutants sinó de talent viu que, pels motius que sigui, considero que hauria de ser 'rescatat' i publicat. Hi ha un munt d’autores i autors de mitjana edat que tenen molt a dir.

Els projectes de nova creació donen grans quantitats de feina, però m’engresquen molt. Aquest semestre llancem títols que confirmaran que ens agrada mullar-nos els peus.

Hi ha diferències entre editar obra local i obra traduïda?

Sí, és clar. Traduir un títol és feina, però hi ha poca intervenció editorial més enllà de trobar una bona traducció, arreplegar uns bons blurbs i/o padrins, i -si hi ha opció- portar l’autora o autor a casa nostra per passejar-lo i fer tota la tourné de premsa per donar-lo a conèixer al públic català. És el que jo anomeno 'publicar'. Editar ja és una altra cosa: parlem d’una feina de detecció, captació, 'engrescament' de l’editor vers l’autor i a l’inrevés i de posar-se a treballar braç a braç fins a arribar a impremta.

Quin tipus de projectes et fan sentir més orgullós?

Estic orgullós de tots els títols que publico, això vagi per endavant. Em fa molta il·lusió quan veig a lectors trobant-se amb autors i veig que s’ha establert un nexe, una connexió gràcies a una obra de ficció: això és impagable. De vegades, projectes molt costosos econòmicament o emocionalment parlant, no arriben al públic que tu tenies al cap, i això et decep, però no disminueix l’amor per l’obra que has decidit publicar. D’altres troben de seguida al lector, com és el cas d’Aiguagim, de Marina Sáez. Em fan sentir orgullós els llibres que sorgeixen de llocs inesperats com una conversa anodina, d’un interstici d’idea, d’una aposta boja que esdevé desafiament.

Per acabar, quins són els teus principals referents de còmic?

No sé si tinc 'referents' del còmic. Tot m’afecta, vulguis i no, còmics molt bons i d’altres no tant (s’aprèn molt de còmics mal encetats o mal acabats). Però, en general, crec que soc tan lector de còmic com de novel·la o d’assaig. No soc un freak del còmic (no m’agraden els freaks del còmic ni els de cap àmbit. No m’agraden els experts, en general). M’agrada provar, arriscar-me, jugar. M’agrada pensar que sempre hi ha lectors per a tota mena de còmics, i la feina d’un editor és trobar-los. I si no n’hi ha, crear-los.