A les fronteres més llunyanes de l’imperi, una colla de bandolers descobreix en una cova el cos d’una dona bellíssima envoltada de gel. Davant la sospita que encara sigui viva, els bandits s’enduen i atresoren la noia en un remolc mentre posen rumb cap a Roma. Un any més tard, el darrer supervivent adopta el nom d’un dels seus companys morts: Publi Cimbre. Aquí comença la seva fugida frenètica i agònica que es presenta de forma retallada, talment com el que s’ha conservat del Satiricó de Petroni, obra en la qual s’inspira Pèplum.

Fent elogi de la tragèdia més shakesperiana, la narració desplega un seguit d’horrors que se succeeixen a contracorrent: plagues, traïció i sabotatges. Pèplum és un còmic amb una narració hipnòtica i crua tenyida per una erotització que mai s’acaba consumant.

Pèplum és un cant èpic i grandiós sobre la impossibilitat de conciliar la puresa i el gènere humà.